Bombardeig de Cartagena, 25 Novembre 1936

Una de les moltes proves que el pacte de No-Intervenció no va ésser sinó una farsa es donà a Cartagena el 25 de novembre de 1936: Ni més ni menys que la gran estrena en combat de la Legió Còndor alemanya a Espanya. Aleshores aquest port mediterrani s'havia convertit en el principal punt d'entrada d'armes soviètiques a la zona republicana. També era la base principal de la marina lleial.

El 23 de novembre sobrevolà la ciutat un avió de reconeixement alemany. Es tractava d'un Heinkel He-70, que feu dues passades i detectà objectius potencials, com eren el port, l'arsenal i les bateries de costes i antiaèries. Poc després, en una de les seves tristament famoses xerrades -“Charlas”- radiofòniques, el general Gonzalo Queipo de Llano amenaçà els habitants de la ciutat: “Cartageneros os acordaréis de mi nombre  (el dia de Sant Gonçal era el 25 de novembre), afegint: “correréis como conejos a vuestras madrigueras” (en refrència, sembla, als refugis antiaeris). Va ser el preludi del “Bombardeig de les Quatre Hores” que va tenir lloc aquell dia i el mapa del qual es mostra aquí.

En preparació de l'atac, els avions nazis es van traslladar des de la seva base habitual de Sevilla fins a Melilla, per així estar més a prop del seu objectiu i evitar sobrevolar Sierra Nevada. Creuaren el mar fins a Almeria i des d'allí resseguiren la línia de costa fins a Cartagena. Van ser dues hores de vol d'anada i dues més de tornada.

El primer atac començà a les 17.30. el dugueren a terme 10 Junkers Ju-52. Buscaven la flota republicana, però no la van trobar ja que aquesta havia sortit cap a alta mar just una hora abans. Bombardejaren el port i la part baixa de la ciutat, en un atac en forma d'U invertida, llançant bombes de fins a 250 quilos. El segon atac, amb una trajectòria similar, va començar poc després de les 18 hores i va durà fins a les 21. Hi van intervenir 10 Junkers els quals, amb una cadència de vint minuts entre ells, van llançar també nombroses bombes incendiàries.

En aquest bombardeig, sense conseqüències militars importants, van morir almenys 58 víctimes civils.