Lluís Companys i Manuel Azaña passant revista a diversos carros de combat producte de les indústries de guerra catalanes

Davant la realitat de la situació de guerra que va seguir el fracàs del cop del 18 i 19 de juliol, el Govern de la República va decidir convertir bona part de la indústria que havia quedat sota el seu control en indústria de guerra. Aquest esforç va ser especialment important a Catalunya, una de les zones més industrialitzades de l'estat. En pocs mesos, aquella reconversió començava a donar els seus primers fruits. Davant la producció del primer armament, les autoritats republicanes van aprofitar l'ocasió per mostrar a la societat, i alhora al món, els avenços d'aquella indústria. A la imatge Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya i Manuel Azaña, president de la Segona República Espanyola, passant revista a diversos carros de combat producte de les indústries de guerra catalanes.

El 7 d'agost del 1936 un decret de la Generalitat de Catalunya creava la Comissió d'Indústries de Guerra (CIG), dirigida per Josep Tarradellas, el conseller d'Economia, amb l'objectiu de coordinar la conversió d'empreses, especialment metal·lúrgiques i químiques, les quals s'haurien d'encarregar de la fabricació del material de guerra.

La CIG s'organitzà de la manera següent: l'estructura interna de la Comissió comptava amb personal funcionari de la Generalitat de Catalunya, i a cada indústria van seguir funcionant els Comitès Obrers de Control, a més, era assignat un delegat Interventor per a cada empresa col·lectivitzada reconvertida per a indústria de guerra. La Comissió va utilitzar la capacitat tècnica i productiva d'empreses com la CROS, La Maquinista Terrestre i Marítima, La Hispano Suïssa, Pirelli, Rivière, Elizalde, entre d'altres, per tirar endavant aquell projecte. L'octubre del 1936 la Comissió ja controlava unes cinc-centes fàbriques, en què treballaven 50.000 obrers, a més de 30.000 empleats en empreses auxiliars.

Catalunya no tenia experiència en aquest camp i es va haver d'adaptar aquell context bèl·lic, amb resultats prou satisfactoris. Es van fabricar equips militars, fusells, metralladores, explosius, espoletes, detonadors, bales, bombes, productes químics, etc. Empreses que fins aquell moment produïen colorants es van transformar en fàbrica d'explosius; fàbriques de motors d’automòbils es van posar a construir avions; tallers mecànics armaven i transformaven els automòbils en vehicles blindats, etc.

Amb el pas del temps, i vinculat a l’evolució de la guerra, les tensions entre la Generalitat de Catalunya i el Govern de la República pel control directe de la indústria de guerra van perjudicar aquell projecte. Finalment, les indústries de guerra de Catalunya van ser expropiades l'11 d'agost de 1938, i van ser transferides al Govern central de la República.